Aquesta setmana, dimecres de cendra, arriba la Jaia Corema. Aquí teniu una petita explicació del que significa per a nosaltres.
La tradició popular ha representat i anomenat de diverses formes al periode d’abstinència i de privacions de 40 dies de duració que segueix al Carnestoltes i immediatament anterior a les festes de Setmana Santa i Pasqua. La Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria i art populars.
Una figura femenina amb set cames
En moltes indrets, i especialment en aquelles llars on hi ha infants, la Quaresma es representa amb un ninot de paper amb la figura d’una dona amb els braços estesos, les faldilles bombades i set cames, una per cada setmana de les que dura la Quaresma. Aquesta figura retallada en paper, que també es fa en moltes escoles, s’acostuma a penjar en algun indret visible de la casa i adopta tantes formes com permeti la imaginació de cadascú.
En la majoria de casos, aquestes figures fetes amb paper representen la Quaresma com una dona vella d’aspecte desagradable, xaruga i arrugada. Aquesta imatge de la Vella Quaresma és comuna també a Itàlia, França i Suïssa i en algunes terres de cultura germànica.
La figura de la Quaresma, representada així, té una doble utilitat pràctica: per una banda, la seva presència ens recorda que estem en periode de dejuni i privacions i per l’altra, és un calendari casolà, fàcil d’entendre per als més petits, que permet contar, de forma divertida – cada setmana que passa se li arrenca una cama- les setmanes que queden per Pasqua. Antigament aquesta figura es llançava al foc el diumenge de Pasqua.
A més a més del nom « Quaresma », a Barcelona se l’anomena « Bacallanera », al Pla de Bages « La Sarraïna » i al Roselló « La Patorra ». A Menorca la vella s’anomena popularment « s’Àvia Corema » i en algunes cases esdevenen autèntiques obres d’art popular, fetes amb cartró i vestides amb robes generalment d’indiana. A Mallorca s’en fa una representació semblant, anomenada « sa jaia Corema » un dibuix d’una dona major amb set peus que es penja dins la cuina i a qui cada setmana se li talla un peu. Antigament, quan era el quart diumenge, també es tallava la figura de dalt a baix, com a senyal d’entrada a la segona meitat del periode quaresmal, un costum que donà el nom de « sa Jaia Serrada » a la figura.
